Les imatges d'aquesta web són d'aventurers i aventureres d'edicions anteriors. Les utilitzem perquè en tenim autorització explícita, però si ets pare/mare/tutor legal d'algun dels infants que surten no vols que continuem utilitzant l'imatge, posa't en contacte amb nosaltres :) 

illa@gemmacalmet.cat   / C/ Born, 10 entresòl

  • Instagram
  • Facebook icono social

Què pot fer l‘educació emocional per la teva família?

En aquest post treballarem els següents conceptes:

  • Transportistes / Alimentadors

  • Preocupar-nos

  • Ocupar-nos

  • Conclusions del post

TRANSPORTISTES / ALIMENTADORS


Viure en la urgència del “què-toca-ara” ha convertit a molts pares i mares en transportistes de fills. La seva tasca ha quedat pràcticament reduïda a ser l’adult que els transporta -amb presses- de la sortida de l’escola a la porta del club atlètics, l’escola d’idiomes etc.

Reflexionar sobre la tasca dels pares i la seva funció és important. Quina és la funció d’un pare/mare? La resposta a aquesta pregunta ha de ser més essencial i emocional que: vestir-los, alimentar-los, portar-los d’un lloc a un altre, pagar-los el que necessitin i jugar amb ells quan tenim temps.


Ràpid, ràpid!

La resposta “completa” és més que aquest reguitzell de verbs, sabem que som els models dels nostres fills i per això passem a incloure a la llista de verbs, el més inútil de tots: Preocupar-se


PREOCUPAR-NOS

Quan no tenim clares les nostres pròpies prioritats i els nostres sentiments i pensaments però sabem que ens agradaria ser els millors pares i mares possibles tendim a preocupar-nos per les coses, així tenim la falsa sensació que ja estem fent quelcom al respecte: ja ens hi estem preocupant.



Quan ens preocupem, parlem preocupats i transmetem preocupació als qui ens envolten, en aquest cas: als nostres fills. Alguns exemples de verbalitzacions que transmeten preocupació:

  • Quantes vegades he de repetir-te que endrecis les joguines?

  • Tu saps el temps que perdrem amb això?Vaaaa que anem tard!

  • Sempre t’encantes

  • No t’en recordes que et vaig dir que X, quantes vegades he de dir-te les coses perquè les facis?!

  • Si no ets ni capaç d’endreçar la teva habitació, com ho faràs quan X (vagis de colònies / a la universitat/ visquis sol etc)

  • Si això que fas a casa ho veiessin els teus amics es riurien de tu

  • Quan jo tenia la teva edat anava a l’escola sol i després m’encarregada de recollir el meu germà i anara a casa per ajudar a la meva mare a fer el dinar i sempre parava la taula, sense queixar-me ni un dia!

Aquests són uns exemple de verbalitzacions que el que transmeten és un patró de preocupació i comparació que malmetrà l’autoestima dels infants (a través de la comparació) i els minvarà la possibilitat de desenvolupar els seus potencials (a través de la preocupació). Just el contrari del que qualsevol pare/mare/turor voldria.


OCUPAR-NOS


Per deixar de preocupar els nostres fills cal que ens ocupem en nosaltres mateixos i en les coses verdaderament importants: Ajudar-los a desenvolupar un bon concepte d’ells mateixos (autoimatge positiva), autoconfiança, autodisciplina i en el fons tot allò que té a veure [ per convenient que soni en aquest curs] amb la intel·ligència emocional.


CONCLUSIONS DEL POST


En el post hem vist que:

  1. Sabem que ser pare/mare és més que ser aquell adult que transporta, vesteix i alimenta als nostres fills

  2. Preocupar-nos, en realitat no és fer res.

  3. Preocupar-nos fa que transmetem un patró de malestar als infants

  4. Per deixar de preocupar-nos cal que ens ocupem en les coses que realment són importants.

10 vistas